Que viatjar en l’espai és llarg i tediós no és cap novetat. Cal recórrer, mentre no desenvolupem noves tecnologies que ens permeten viatjar a majors velocitats, grans distàncies que en molts casos es mesuren en anys llum.
Per sort, hi ha parts del nostre univers i més concretament del nostre sistema, el solar, que es poden recórrer en un grapat d’anys.
Avui volia donar-vos la noticia de que per fi la sonda Dawn ha arribat al seu destí, el cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter exactament l’asteroide Vesta, a una distància total de 2,500 mil.lions de Km.
La sonda va despegar de la Terra en Setembre de 2007 i la NASA ha confirmat la seva arribada a les 8:30 a.m. del Diumenge.
Es de suposar que una volta la sonda ha arribat el primer que farà o ha fet ja és col.locar-se de manera que la pròpia gravetat de l’asteroide li permetesca orbitar al seu voltant durant quasi un any.
La NASA ha comentat que aquesta operació de readaptació a la òrbita de l’asteroide tardarà uns dies.
Una volta finalitze l’estudi de Vesta. La sonda ficarà rumb cap a Ceres.
Per què cal estudiar aquests asteroides?
La formació del planetes i per extensió del sistema solar té en els seus orígens en una sèrie de col.lisions entre blocs de pedra i gasos. Tota aquesta massa orbitava al voltant del Sol i degut als impactes anaren poc a poc consol.lidantse fins donar els planetes rocosos que avui coneguen (Mercuri, Venus, Terra i Mart).
Els asteroides que avui es situen al cinturó entre Mart i Júpiter són roques mare d’aquelles col.lisions inicials, es a dir, fragments de roca que no han sofert apenes alteracions ni impactes de cap tipus més enllà de xicotets asteroides.
El seu estudi pot donar información al voltant de la evolució del sistema solar i dels planetes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario